Putumayo kids, músiques del món per a nens

Putumayo Kids és un dels segells de discos independents per a nens més conegut i més benvolguts del món, una aventura plena de cants i balls per a nens i nenes de ment desperta i curiosa. La seva travessa musical va començar el 2002 quan Putumayo, un reconegut segell de música del món fundat el 1993, va estendre la seva màgia musical cap als nens de tot el món.

El planeta Putumayo és un lloc per a divertir-se, on els nens de tots els països s’ajunten per a ballar, jugar, cantar i descobrir els tresors culturals de tot el món. És una col·lecció de Cd’s en permanent creixement i quaderns d’activitats multiculturals plens de música alegre i festiva, culturalment autèntica, acompanyada de notes explicatives educatives.

Es divideix en dos blocs: Playground (per a l’hora del joc) i Dreamlands (per a afavorir el somni dels nens). Cançons d’Àfrica, Hawaii, Brasil, França, el Carib, i moltes més per a introduir als nens en les diferents cultures del món.

A la mateixa pàgina, un cop selecciones “African Playground” pots baixar-te en format Pdf les lletres de les cançons!

Més informació: Putumayo Kids

Ètnies i costums

Per a una població d’aproximadament catorze milions d’habitants, Costa d’Ivori comprèn més de seixanta ètnies, podent definir-se una ètnia com una comunitat referint-se a tradicions, creences i una llengua comuna. Tanmateix, es té per a més claredat, les ètnies tenen un origen geogràfic i distingeixen els grups següents:

Trobem quatre grans ètnies predominants que ens permeten subdividir el país en regions ben diferenciades i que es coneixen com:

-País Senoufo (regió nord)
-País Yacouba (regió oest)
-País Baoulé (regió centre)
-País Agní (regió est)

No podem oblidar l’ètnia Beté, ubicada en la regió centre oest i també força nombrosa.
A la zona sud del país trobem moltes ètnies diferents. Potser la més coneguda és la Ebrié, ubicada a Abidjan i els seus voltants.

Els Senoufo

Ocupen la part nord del país i la capital Senoufo és Korhogo, a més del sud de Mali i l’extrem oest  de Burkina Faso.

Kong es va convertir en una capital islàmica, però aquesta religió es va limitar a la seva pràctica en les elit política. La majoria Senufo està formada per agricultors de subsistència. Els seus cultius principals són: mill, sorgo, blat de moro, arròs i nyame. En menor mesura conreen també plàtans, mandioca i cacauet. Crien animals com ovella, cabres, pollastres, gallines de guinea i gossos. La caça i pesca contribuïxen de forma escassa a l’economia local. Les dues classes principals són : la dels grangers i la dels artesans. Antigament, el matrimoni entre membres de classes diferents estava prohibit socialment, una mica que s’ha suavitzat en l’actualitat. Una de les maneres més importants per a ascendir socialment, és, per al baró, arribés a ser un sambali, un “conreador campió”. Un sambali és respectat al llarg de la seva vida per tota el seu llogaret i el districte circumdant.

Tenen una forta tradició animista i confeccionen uns tapissos molt reconeguts.

Part d'un altar funerari Senufo. És un persona meitat baró, meitat femella i representa la dualitat de la naturalesa, i de la persones.

Tapis Senoufo. Mostren escenes de caça, aus, ballarins tradicionals, etc

Artistes ivorians i les activitats humanitàries

APA.  7/06/2009
Notícies

Icones de la música ivoirenca s’impliquen en la promoció del benestar de les persones mitjançant la realització d’operacions humanitàries, incloent la construcció d’escoles, centres de salut, la concessió de donacions per a orfenats i en centres especialitzats, ha constatat l’APA a Abidjan, la capital econòmica.

Els artistes, en efecte, s’han erigit en els darrers anys com a bons samaritans volcant-se de cor als centres especialitzats en els nens discapacitats mentals i psicomotors. Els centres d’acollida per als orfes i les escoles també es beneficien de la seva generositat.

Després de fer donacions als orfes a SOS Abobo, un dels municipis de Abidjan, i els infants de Page Blanche, un centre per a nens amb discapacitat mental i psicomotor, l’artista Jean Jacques Kouamé alies “JJK” ha donat joguines per un valor de 2 milions de francs CFA a la petita escola de la capital econòmica de Côte d’Ivoire.

El famós reggaeman Tiken Jah Fakoly, recentment es va embarcar en una gira de treball de beneficència d’Àfrica mitjançant una sèrie de concerts al voltant del concepte de “un concert, una escola”, dins del marc d’una operació de construcció d’escoles en el continent africà. Els fons recaptats en aquests esdeveniments en tota l’Àfrica es destinaran a la construcció d’escoles o la rehabilitació d’escoles. El cantant fa èmfasi en la importància de l’escola ja que “és l’educació amb la que es desperten els pobles d’Àfrica”, “l’escola és la llum”, diu amb orgull. Tiken Jah ha construït una escola primària amb un valor de 22 milions de francs CFA al poble de Toroni a la regió de Denguélé (Odienne, al nord-oest de Costa d’Ivori), que es va inaugurar a principis d’aquest any.

Per a la rehabilitació de les escoles primàries públiques (PPE), de Biafra Treicheville, barri al sud de la capital econòmica de Côte d’Ivoire, que té prop de 18 classes per a 600 estudiants, va donar a finals d’abril, un concert al Palau de la Cultura Abidjan. L’esdeveniment ha recaptat més de 40 milions de francs CFA.

Tiken Jah ha realitzat també aquest tipus d’accions en els països de la subregió, entre ells Burkina Faso, Guinea i Mali, on es van refugiar en l’arrel de la crisi del 19 de setembre de 2002.

Els components del grup musical musical Magic System també han ofert al poble de Anoumambo, on es van criar, una escola primària de sis classes per valor de 50 milions de francs CFA. El treball, que va començar l’11 del passat mes d’abril dins la tercera edició del Festival des musiques urbaines d’Anoumabo (FEMUA), acabarà el mes de setembre de 2009. Salif Traoré, àlies “A’salfo”, cineasta nascut a Mali, i els seus companys ja havien construït en el centre de salut de aldea.

Les icones de Côte d’Ivoire tenen cura de la joventut i el desenvolupament del seu país, empenyent en els diversos sectors. Els futbolistes no estan exclosos d’aquesta tendència amb la fundació del futbolista Didier Drogba.

Costa d’Ivori confirma data electoral

afrol News, 15 de Maig

Costa d’Ivori ha anunciat una data definitiva per a la celebració de les eleccions presidencials, confirmant el primer ministre Guillaume Soro el 29 de novembre com l’esperat dia. L’anunci de la data es produeïx després de les nombroses crides llançades per part de Nacions Unides i altres actors internacionals, per a un pla temporal concret per a les esperades eleccions a Costa d’Ivori. A la fi del mes passat, l’ambaixador de Costa d’Ivori davant Nacions Unides, Ilahiri A. Djedje, va anunciar que esperava la celebració d’eleccions abans del 6 de desembre de 2009, assegurant al Consell de Seguretat de l’ONU que el procés de pau a Costa d’Ivori no havia registrat cap estancament. Djedje també va declarar al Consell de Seguretat que tots els signataris de l’Acord Polític d’Ouagadougou (OPA), signat en 2007, havien acordat la celebració d’eleccions abans que finalitzi l’any.

La celebració d’eleccions a Costa d’Ivori s’havia vist estancada des d’octubre de 2005 a causa de una divisió entre el nord controlat pels rebels i el sud controlat pel govern, quedant ambdues regions separades per una zona patrullada per les forces de pau de Nacions Unides i França. A principis d’aquest mes, els anteriors rebels de Costa d’Ivori també van demanar al seu líder, Soro, deixar el lloc de primer ministre i distanciar-se del govern, després d’acusar al govern de frenar els processos dirigits a la celebració d’eleccions segons l’estipulat en l’acord de pau en 2007.

Travel Africa magazine

Tot l’any
Les temperatures diàries varien poc, excepte durant la temporada de pluges.
Degut a la seva proximitat a l’equador, el vespre i l’alba són sempre dins dels 10 minuts de 6.00 am i 6.00 pm.
Les platges són accessibles durant tot l’any.
Gran Bereby, possiblement el millor dels casos, Grand Bassam, Assinie, Gran Labou, San Pedro i Sassandra són populars centres turístics.

Cultural
El més famós de la màscara i l’esperit danses tenen lloc a Man a l’oest, prop de Korhogo, al nord, i en els poblats Baoulé, propers a les ciutats de Daloa i Bouaké.
Els poblats Akan de centre del país, celebren nombrosos festivals locals al llarg de l’any.
A la vila de Zaranou, els visitants poden assistir a una dansa Agni acompanyat pels tambors sagrats, tots els diumenges.
El poble de Tanguelan sagrat és sovint l’escenari de balls i cerimònies portades a terme per sacerdotesses de cultes locals.

Febrer / Març / Abril (temporada turística)
La setmana de Carnestoltes a Bouake, la segona ciutat més gran, es celebra el mes de març.

A l’abril, Fête de Dipri, a Gomon prop d’Abidjan, marca l’inici dels ritus Abidji, un grup ètnic. S’inicia a mitja nit, quan les dones i els nens s’escapen de els cases i duen a terme rituals nocturns per exorcitar el poblat dels mals esperits. Abans de la sortida del sol apareix el cap, els tambors i tot el poble s’uneixen en una festa que acabarà el dia següent.
La Setmana Santa seria un bon moment per veure la magnífica Basílica de Notre Dame de la Paix a la capital Yamoussoukro.
Abril és també un bon moment per visitar el Parc de Abokouamekro prop de Yamoussoukro. Aquest compta amb un programa de cria de girafes i rinoceronts, juntament amb una gran varietat d’antílops autòctons i hipopòtams.

Maig / Juny / Juliol (temporada de pluges)
Bons mesos per a les flors i les papallones, les temperatures son suaus.
Aquest és un bon moment per visitar Abidjan i el clubs nocturns de Treichville, que ha donat a llum a alguns dels millors músics de l’Àfrica Occidental.

Agost / Setembre / Octubre (pic de la temporada turística)
El 7 d’agost és el Dia de la República.
El 12 de setembre és el començament de la “Fête de Papa-Novo” a Toukouzou prop de Jacqueville, al sud de Abidjan.

Novembre / Desembre / Gener (pic de la temporada turística)
La Fête des Haristes a Gbregbo prop de Abidjan es celebra l’1 de novembre i es dedica a la pràctica de xamans, el sacerdot local de culte.El Festival de Màscares a la regió de Man es celebra el novembre. Molts pobles de la regió organitzen concursos per determinar els millors ballarins i retre homenatge als esperits del bosc que es troben consagrats en l’elaboració de màscares.

El 15 de novembre és conegut com a Dia de la Pau. Els ivorians expliquen amb orgull que la seva segona religió és “la pau”.
El 7 de desembre és el Dia Nacional de Costa d’Ivori.
Els mesos de novembre i desembre es sol escaure la festivitat del Ramadà, aquest podria ser també una bona època per visitar Odienne, la seu de la cultura islàmica al nord-oest. El Ramadà es caracteritza per el dejuni, i cada nit al posar el sol, hi ha molts banquets i celebracions.
El carnaval de Zeale (un petit poble prop de la frontera de Guinea) es celebra a finals de desembre i es característza per les danses locals i desfilades de màscares.
El desembre, el Harmattan un vent sec i polsós provinent de l’est, comença a bufar des del Sahel (sud del Sàhara).
De desembre a febrer és la millor època per visitar el Parc Nacional de Tai a la frontera occidental, prop de Libèria. On, malauradament només es poden trobar algunes de les últimes colònies de ximpanzés a l’Àfrica Occidental.
El Parc nacional Comoe a l’extrem nord està obert de desembre a maig. Elefants, antílops, babuins i les aus hi són abundants.
De desembre a maig és també una bona època per visitar la zona de Korhogo i participar en moltes de les tradicions i manifestacions culturals de l’ètnia Senoufo.
Zala, a lòest de la regió de Man, és conegut internacionalment pel festival de vol lliure que es duu a terme a principis de gener quan el Harmattan els vents estan en el seumoment àlgid.

© De les fotografies Poloboulot

Font: Travel Africa magazine

Playing For Change

From the award-winning documentary, “Playing For Change: Peace Through Music”, comes the first of many “songs around the world” being released independently. Featured is a cover of the Ben E. King classic by musicians around the world adding their part to the song as it travelled the globe.

Sign up at www.playingforchange.com for updates and exclusive content.

Join the Movement to help build schools, connect students, and inspire communities in need through music.

La petita Caputxeta africana

Segur que coneixeu el conte de la caputxeta vermella, però aquí no va de vermell sinó que porta un mocador blau al cap i una ‘ntama’ de ratlles a la cintura. L’àvia no està malalta però és curta de vista; el bosc s’ha convertit en un poblat africà i el llop és l’espavilat Senyor Gos. Podrà enganyar el gos a l’àvia, o se n’adonarà de l’engany?

“Els colors de la nostra pell”, un altre conte de l’Editorial Intermon Oxfam, aquí

Waxtaan

Arriba del Senegal un espectacle basat en danses africanes d’una companyia guardonada arreu del món

La nova obra coreogràfica de la companyia Jant-Bi, Waxtaan, es basa en les danses tradicionals de diversos països africans, com Mali, Guinea, Burkina Faso, Costa d’Ivori, Benín, la República del Congo i el Senegal, amb les quals posen en relleu la seva increïble riquesa gestual i rítmica. L’originalitat de l’obra no radica únicament en el tractament de les danses tradicionals o neotradicionals, sinó que també es troba en la mirada crítica que ofereix dels governants. Els ballarins, mitjançant aquesta creació coreogràfica, parodien els caps d’Estat, els ministres, els polítics, els homes poderosos. Els interpel·len a través de la dansa perquè les coses comencin a canviar de veritat i perquè la situació econòmica, social i cultural deixi de degradar-se.

Waxtaan és una demanda d’excel·lència, de generositat i de solidaritat. És una afirmació de la força i la capacitat de la població africana per avançar i fer que el seu continent deixi enrere la imatge negativa que l’acompanya. Però també és un homenatge als seus avantpassats, a la bellesa i la riquesa de les danses heretades, tot presentant-les amb una forma actual. La companyia Jant-Bi, “filla” de la prestigiosa Ecole des Sables – Centre Internacional de Danses Tradicionals i Contemporànies d’Àfrica, ha optat per tornar a l’origen, a les danses del passat que, en realitat, són també danses del present per tal de desenvolupar una dansa contemporània africana que mantingui un fort lligam amb les seves arrels.

www.jantbi.org

Més info al MERCAT DE LES FLORS

Augmenta el suport a la reinserció de combatents a Costa d’Ivori

afrol News, 9 de Febrer

Costa d’Ivori és escenari d’un programa de sis mesos de durada l’objectiu de la qual és facilitar la reintegració socioeconòmica sostenible d’antics combatents i membres de grups paramilitars. El programa conjunt de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) ajuda en l’actualitat a un primer grup de 128 persones i compta amb un finançament de 1,4 milions de dòlars per part del Fons de les Nacions Unides per a la Consolidació de la Pau. El programa preveu oferir formació professional i ajuda en espècie per a establir més d’un miler de microprojectes que beneficiaren a unes 1.300 persones desmovilitzades que viuen en les ciutats de Séguéla, Kani i Vavoua i els seus voltants. Els primers 36 microprojectes que han estat seleccionats financen l’establiment de petits negocis com la criança de bestiar i les activitats comercials al detall proporcionant l’equip necessari, eines o la càrrega ramadera. “S’atorga prioritat a aquells antics combatents i membres de grups paramilitars que decideixen treballar de manera conjunta en projecte comuns generadors d’ingressos,” explica Valeria Falaschi, representant de la OIM i coordinadora del programa en el departament de Séguéla. “Esperem que en un breu període de temps s’aprovin més microprojectes que permetin proporcionar als excombatents les eines i els recursos necessaris perquè es reintegrin amb èxit en la vida civil.” Per a poder obtenir l’ajuda, la qual ascendeix a un màxim de 420.000 FCFA (610 Euros), els antics combatents i membres de grups paramilitars han d’inscriure’s en el Programa Nacional de Reinserció i Rehabilitació Comunitària (PNRRC). Fins a la data, el Centre de Comandament Integrat ha aconseguit desarmar, desmovilizar i reagrupar al voltant de 10.000 excombatentes de tot el país tot i que encara resten uns 35.000 combatents i 20.000 membres de grups paramilitars que necessiten ajuda per a ser desarmats i desmovilizats. Un total de 9.000 antics combatents haurien d’integrar-se en el nou equip mixt de l’armada, la policia i la gendarmería.

Per staff writer

BAMAKO VII trobada africana de fotografia

A la ciutat i més enllà

Sota el títol A la ciutat i més enllà, la setena edició dels Rencontres Africaines de la Photographie de Bamako té com a tema la urbanitat.

Aquesta edició posa l’accent en la fragilitat de la ciutat i la vida urbana, les xarxes de relacions entre individus i grups socials, en les construccions a mig fer i en el desconcert dels qui les habiten. També en les resistències, les lluites quotidianes, la mirada desafiant dels joves i la seva creativitat. És així que aquesta exposició plasma en imatges la recerca d’una urbanitat encara indefinida, mutant, en permanent construcció i reconstrucció. Com tota ciutat viva. Aquesta nova presentació dels Rencontres al CCCB inclou, entre d’altres mostres, un homenatge al prominent fotògraf Serge Jongué (1951-2006) i una exposició monogràfica de Samuel Fosso (1962), un dels grans creadors contemporanis del continent. Aquesta setena edició presenta per primera vegada la secció Noves imatges, una selecció de vídeos de creació que volen trencar les nocions estereotipades sobre les realitats africanes.

La mostra del CCCB es planteja com una àmplia selecció d’aproximadament 200 fotografies i vídeos de les propostes més interessants de l’edició del passat 2007, així com també de documentació impresa i fílmica.
La selecció prevista per a la presentació al CCCB s’organitzarà segons els apartats següents:

• prop de 150 fotografies corresponents a la mostra internacional;

• la mostra monogràfica, dedicada a Samuel Fosso (Camerun, 1962);

• la mostra d’homenatge, dedicada al recentment desaparegut Serge Jongue (França-Guyana, 1951-2006);

• una selecció dels vídeos de creació presentats a la nova secció «Noves imatges».

A més de la presentació de fotografies i vídeos originals, l’exposició comptarà amb un apartat de documentació bibliogràfica i videogràfica sobre la darrera edició de les Rencontres.

Es presenta al CCCB del 25 febrer 2009 al 01 juny 2009.

John Mauluka Independence Day. Zimbawe, 1980 © John Mauluka

Llegiu més a  www.cccb.org

Catàleg BAMAKO’o7