Mimi, la joie

El documental Mimi, la joie sobre les dones i la sida a l’Àfrica Occidental.

La iniciativa neix d’un projecte de les tres entitats a Costa d’Ivori, sobre la prevenció de la transmissió materno infantil i la problemàtica amb que es troben les dones seropositives, tant a nivell mèdic com a nivell social.

El documental alhora que denuncia la situació, també vol mostrar una part més humana de la malaltia, aquella part més alegre i esperançadora que sovint, els canals de comunicació no deixen que ens imaginem.

Produït per la Fundació Akwaba, Farmacèutics Mundi, la Lliga dels Drets dels Pobles i Càtar Films. Amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, la Diputació de Barcelona, el Fons Català de Cooperació, l’Institut Català de les Dones i l’Ajuntament de l’Hospitalet

Costa d’Ivori ha acollit pobles dels països veïns que han emigrat per diferents causes, buscant una vida millor. En un moment de la pel·lícula s’explica una breu història:

Durant l’èxode arrel d’una guerra a Ghana cap a Costa d’Ivori, la multitud ha de travessar un riu, la reina que els acompanya, pren el seu únic fill i el tira al riu. De sobte aparèixen uns hipopòtams que creen un pont i el poble pot creuar el riu, tot cridant: “baoulé, baoulé” que significa nen mort. D’aquesta manera, s’explica com aquest poble va pendre el nom de baoulé, actualment una de les etnies predominants al país.

Retorno al país de las almas

Entrado el siglo XXI, muchas creencias ancestrales luchan por sobrevivir en un mundo hostil y cambiante. En el sureste de Costa de Marfil, entre los akán, algunas comunidades continúan manteniendo contacto con los espíritus, a través de los komián o sacerdotes animistas que en estado de trance son poseídos por los genios del bosque y del agua.

Jean Marie Addiaffi (1941-1999), escritor e intelectual marfileño, luchó para preservar la literatura oral, los mitos, la farmacopea y la espiritualidad de los akán.

Yéo Douley, su discípulo, emprenderá un viaje que le llevará ante la tumba de su mentor para una libación ritual. En su largo camino asistirá a los rituales de iniciación de tres elegidos por los genios y a la entronización de uno de ellos como nuevo komián o gran sacerdote animista.

Jordi Esteva (Barcelona 1951)

Escritor y fotógrafo, es un apasionado de las culturas orientales y africanas a las que ha dedicado la mayor parte de su trabajo periodístico y fotográfico. Vivió durante cinco años en Egipto trabajando en Radio Cairo Internacional.. Estudió la vida cotidiana en el desierto recogida en Los oasis de Egipto (Ed. Lunwerg 1995).Redactor jefe y director de arte de la revista Ajoblanco entre 1987 y el verano de 1993. En 1994 participó en el proyecto Patrimonio 2001 de UNESCO y fotografió la medina de Marraquech, trabajo mostrado en la sede de las Naciones Unidas en Nueva York (setiembre de 1994) y en la sede de UNESCO en París (mayo de 1996).

Febrero de 2009: tras dos meses de trabajo en Costa de Marfil, finaliza el rodaje de “Retorno al país de las almas”. Octubre de 2009, la película “Retorno al país de las almas” ya está editada y lista para el circuito de festivales. ¡Toquemos madera!

Més informació:

Return to the land of souls

Return to the land of souls

Jordi Esteva

Ètnies i costums I

Darrera l’aparent complexitat de la gran geografia humana de Costa d’Ivori, es poden distingir quatre grans conjunts ètnics i lingüístics que simplifiquen la lectura dels diferents pobles del país, es tracta dels Akan, els Gour, els Krou i els Mandé.

Els Akan, situats al sud-est, constitueixen el grup ètnic majoritari, ja que representen el 30% de la població. Aquests haurien emigrat en onades successives des de Ghana al llarg del segles XVll i XVlll. Dins dels Akan es distingeixen tres grans grups, els Akan de la frontera, els Akan del centre i finalment els Akan del sud, cadascun dels quals engloba diverses ètnies com les Agni i Abron, Adioukrou, Abidji, Attié, Abbey, Alladian, Ebrié, Abouré, Eotilé, N’Zima i la majoritària Baoulé.

L’agricultura dels Akan és essencialment de subsustència basada en el nyam, el plàtan, la mandioca, i la pesca com a dominat a la zona de les llacunes. A nivell artístic destaquen en el treball de l’escultura en fusta, els teixits, les tradicions musicals, amb dances i rituals d’iniciació.

Putumayo kids, músiques del món per a nens

Putumayo Kids és un dels segells de discos independents per a nens més conegut i més benvolguts del món, una aventura plena de cants i balls per a nens i nenes de ment desperta i curiosa. La seva travessa musical va començar el 2002 quan Putumayo, un reconegut segell de música del món fundat el 1993, va estendre la seva màgia musical cap als nens de tot el món.

El planeta Putumayo és un lloc per a divertir-se, on els nens de tots els països s’ajunten per a ballar, jugar, cantar i descobrir els tresors culturals de tot el món. És una col·lecció de Cd’s en permanent creixement i quaderns d’activitats multiculturals plens de música alegre i festiva, culturalment autèntica, acompanyada de notes explicatives educatives.

Es divideix en dos blocs: Playground (per a l’hora del joc) i Dreamlands (per a afavorir el somni dels nens). Cançons d’Àfrica, Hawaii, Brasil, França, el Carib, i moltes més per a introduir als nens en les diferents cultures del món.

A la mateixa pàgina, un cop selecciones “African Playground” pots baixar-te en format Pdf les lletres de les cançons!

Més informació: Putumayo Kids

Artistes ivorians i les activitats humanitàries

APA.  7/06/2009
Notícies

Icones de la música ivoirenca s’impliquen en la promoció del benestar de les persones mitjançant la realització d’operacions humanitàries, incloent la construcció d’escoles, centres de salut, la concessió de donacions per a orfenats i en centres especialitzats, ha constatat l’APA a Abidjan, la capital econòmica.

Els artistes, en efecte, s’han erigit en els darrers anys com a bons samaritans volcant-se de cor als centres especialitzats en els nens discapacitats mentals i psicomotors. Els centres d’acollida per als orfes i les escoles també es beneficien de la seva generositat.

Després de fer donacions als orfes a SOS Abobo, un dels municipis de Abidjan, i els infants de Page Blanche, un centre per a nens amb discapacitat mental i psicomotor, l’artista Jean Jacques Kouamé alies “JJK” ha donat joguines per un valor de 2 milions de francs CFA a la petita escola de la capital econòmica de Côte d’Ivoire.

El famós reggaeman Tiken Jah Fakoly, recentment es va embarcar en una gira de treball de beneficència d’Àfrica mitjançant una sèrie de concerts al voltant del concepte de “un concert, una escola”, dins del marc d’una operació de construcció d’escoles en el continent africà. Els fons recaptats en aquests esdeveniments en tota l’Àfrica es destinaran a la construcció d’escoles o la rehabilitació d’escoles. El cantant fa èmfasi en la importància de l’escola ja que “és l’educació amb la que es desperten els pobles d’Àfrica”, “l’escola és la llum”, diu amb orgull. Tiken Jah ha construït una escola primària amb un valor de 22 milions de francs CFA al poble de Toroni a la regió de Denguélé (Odienne, al nord-oest de Costa d’Ivori), que es va inaugurar a principis d’aquest any.

Per a la rehabilitació de les escoles primàries públiques (PPE), de Biafra Treicheville, barri al sud de la capital econòmica de Côte d’Ivoire, que té prop de 18 classes per a 600 estudiants, va donar a finals d’abril, un concert al Palau de la Cultura Abidjan. L’esdeveniment ha recaptat més de 40 milions de francs CFA.

Tiken Jah ha realitzat també aquest tipus d’accions en els països de la subregió, entre ells Burkina Faso, Guinea i Mali, on es van refugiar en l’arrel de la crisi del 19 de setembre de 2002.

Els components del grup musical musical Magic System també han ofert al poble de Anoumambo, on es van criar, una escola primària de sis classes per valor de 50 milions de francs CFA. El treball, que va començar l’11 del passat mes d’abril dins la tercera edició del Festival des musiques urbaines d’Anoumabo (FEMUA), acabarà el mes de setembre de 2009. Salif Traoré, àlies “A’salfo”, cineasta nascut a Mali, i els seus companys ja havien construït en el centre de salut de aldea.

Les icones de Côte d’Ivoire tenen cura de la joventut i el desenvolupament del seu país, empenyent en els diversos sectors. Els futbolistes no estan exclosos d’aquesta tendència amb la fundació del futbolista Didier Drogba.

Costa d’Ivori confirma data electoral

afrol News, 15 de Maig

Costa d’Ivori ha anunciat una data definitiva per a la celebració de les eleccions presidencials, confirmant el primer ministre Guillaume Soro el 29 de novembre com l’esperat dia. L’anunci de la data es produeïx després de les nombroses crides llançades per part de Nacions Unides i altres actors internacionals, per a un pla temporal concret per a les esperades eleccions a Costa d’Ivori. A la fi del mes passat, l’ambaixador de Costa d’Ivori davant Nacions Unides, Ilahiri A. Djedje, va anunciar que esperava la celebració d’eleccions abans del 6 de desembre de 2009, assegurant al Consell de Seguretat de l’ONU que el procés de pau a Costa d’Ivori no havia registrat cap estancament. Djedje també va declarar al Consell de Seguretat que tots els signataris de l’Acord Polític d’Ouagadougou (OPA), signat en 2007, havien acordat la celebració d’eleccions abans que finalitzi l’any.

La celebració d’eleccions a Costa d’Ivori s’havia vist estancada des d’octubre de 2005 a causa de una divisió entre el nord controlat pels rebels i el sud controlat pel govern, quedant ambdues regions separades per una zona patrullada per les forces de pau de Nacions Unides i França. A principis d’aquest mes, els anteriors rebels de Costa d’Ivori també van demanar al seu líder, Soro, deixar el lloc de primer ministre i distanciar-se del govern, després d’acusar al govern de frenar els processos dirigits a la celebració d’eleccions segons l’estipulat en l’acord de pau en 2007.

Travel Africa magazine

Tot l’any
Les temperatures diàries varien poc, excepte durant la temporada de pluges.
Degut a la seva proximitat a l’equador, el vespre i l’alba són sempre dins dels 10 minuts de 6.00 am i 6.00 pm.
Les platges són accessibles durant tot l’any.
Gran Bereby, possiblement el millor dels casos, Grand Bassam, Assinie, Gran Labou, San Pedro i Sassandra són populars centres turístics.

Cultural
El més famós de la màscara i l’esperit danses tenen lloc a Man a l’oest, prop de Korhogo, al nord, i en els poblats Baoulé, propers a les ciutats de Daloa i Bouaké.
Els poblats Akan de centre del país, celebren nombrosos festivals locals al llarg de l’any.
A la vila de Zaranou, els visitants poden assistir a una dansa Agni acompanyat pels tambors sagrats, tots els diumenges.
El poble de Tanguelan sagrat és sovint l’escenari de balls i cerimònies portades a terme per sacerdotesses de cultes locals.

Febrer / Març / Abril (temporada turística)
La setmana de Carnestoltes a Bouake, la segona ciutat més gran, es celebra el mes de març.

A l’abril, Fête de Dipri, a Gomon prop d’Abidjan, marca l’inici dels ritus Abidji, un grup ètnic. S’inicia a mitja nit, quan les dones i els nens s’escapen de els cases i duen a terme rituals nocturns per exorcitar el poblat dels mals esperits. Abans de la sortida del sol apareix el cap, els tambors i tot el poble s’uneixen en una festa que acabarà el dia següent.
La Setmana Santa seria un bon moment per veure la magnífica Basílica de Notre Dame de la Paix a la capital Yamoussoukro.
Abril és també un bon moment per visitar el Parc de Abokouamekro prop de Yamoussoukro. Aquest compta amb un programa de cria de girafes i rinoceronts, juntament amb una gran varietat d’antílops autòctons i hipopòtams.

Maig / Juny / Juliol (temporada de pluges)
Bons mesos per a les flors i les papallones, les temperatures son suaus.
Aquest és un bon moment per visitar Abidjan i el clubs nocturns de Treichville, que ha donat a llum a alguns dels millors músics de l’Àfrica Occidental.

Agost / Setembre / Octubre (pic de la temporada turística)
El 7 d’agost és el Dia de la República.
El 12 de setembre és el començament de la “Fête de Papa-Novo” a Toukouzou prop de Jacqueville, al sud de Abidjan.

Novembre / Desembre / Gener (pic de la temporada turística)
La Fête des Haristes a Gbregbo prop de Abidjan es celebra l’1 de novembre i es dedica a la pràctica de xamans, el sacerdot local de culte.El Festival de Màscares a la regió de Man es celebra el novembre. Molts pobles de la regió organitzen concursos per determinar els millors ballarins i retre homenatge als esperits del bosc que es troben consagrats en l’elaboració de màscares.

El 15 de novembre és conegut com a Dia de la Pau. Els ivorians expliquen amb orgull que la seva segona religió és “la pau”.
El 7 de desembre és el Dia Nacional de Costa d’Ivori.
Els mesos de novembre i desembre es sol escaure la festivitat del Ramadà, aquest podria ser també una bona època per visitar Odienne, la seu de la cultura islàmica al nord-oest. El Ramadà es caracteritza per el dejuni, i cada nit al posar el sol, hi ha molts banquets i celebracions.
El carnaval de Zeale (un petit poble prop de la frontera de Guinea) es celebra a finals de desembre i es característza per les danses locals i desfilades de màscares.
El desembre, el Harmattan un vent sec i polsós provinent de l’est, comença a bufar des del Sahel (sud del Sàhara).
De desembre a febrer és la millor època per visitar el Parc Nacional de Tai a la frontera occidental, prop de Libèria. On, malauradament només es poden trobar algunes de les últimes colònies de ximpanzés a l’Àfrica Occidental.
El Parc nacional Comoe a l’extrem nord està obert de desembre a maig. Elefants, antílops, babuins i les aus hi són abundants.
De desembre a maig és també una bona època per visitar la zona de Korhogo i participar en moltes de les tradicions i manifestacions culturals de l’ètnia Senoufo.
Zala, a lòest de la regió de Man, és conegut internacionalment pel festival de vol lliure que es duu a terme a principis de gener quan el Harmattan els vents estan en el seumoment àlgid.

© De les fotografies Poloboulot

Font: Travel Africa magazine

Playing For Change

From the award-winning documentary, “Playing For Change: Peace Through Music”, comes the first of many “songs around the world” being released independently. Featured is a cover of the Ben E. King classic by musicians around the world adding their part to the song as it travelled the globe.

Sign up at www.playingforchange.com for updates and exclusive content.

Join the Movement to help build schools, connect students, and inspire communities in need through music.

La petita Caputxeta africana

Segur que coneixeu el conte de la caputxeta vermella, però aquí no va de vermell sinó que porta un mocador blau al cap i una ‘ntama’ de ratlles a la cintura. L’àvia no està malalta però és curta de vista; el bosc s’ha convertit en un poblat africà i el llop és l’espavilat Senyor Gos. Podrà enganyar el gos a l’àvia, o se n’adonarà de l’engany?

“Els colors de la nostra pell”, un altre conte de l’Editorial Intermon Oxfam, aquí

Waxtaan

Arriba del Senegal un espectacle basat en danses africanes d’una companyia guardonada arreu del món

La nova obra coreogràfica de la companyia Jant-Bi, Waxtaan, es basa en les danses tradicionals de diversos països africans, com Mali, Guinea, Burkina Faso, Costa d’Ivori, Benín, la República del Congo i el Senegal, amb les quals posen en relleu la seva increïble riquesa gestual i rítmica. L’originalitat de l’obra no radica únicament en el tractament de les danses tradicionals o neotradicionals, sinó que també es troba en la mirada crítica que ofereix dels governants. Els ballarins, mitjançant aquesta creació coreogràfica, parodien els caps d’Estat, els ministres, els polítics, els homes poderosos. Els interpel·len a través de la dansa perquè les coses comencin a canviar de veritat i perquè la situació econòmica, social i cultural deixi de degradar-se.

Waxtaan és una demanda d’excel·lència, de generositat i de solidaritat. És una afirmació de la força i la capacitat de la població africana per avançar i fer que el seu continent deixi enrere la imatge negativa que l’acompanya. Però també és un homenatge als seus avantpassats, a la bellesa i la riquesa de les danses heretades, tot presentant-les amb una forma actual. La companyia Jant-Bi, “filla” de la prestigiosa Ecole des Sables – Centre Internacional de Danses Tradicionals i Contemporànies d’Àfrica, ha optat per tornar a l’origen, a les danses del passat que, en realitat, són també danses del present per tal de desenvolupar una dansa contemporània africana que mantingui un fort lligam amb les seves arrels.

www.jantbi.org

Més info al MERCAT DE LES FLORS