Côte d’Ivoire disposa de vuit parcs nacionals (Azagny – Comoé – Banca – Tai – Marahoué – Péko – mont cenyit – els iles Ehotilés). En aquests parcs vénen afegir-se les reserves de Divo, del Mont Nimba, Lamto i el parc animalista d’Abokouamékro. Aquests vuit parcs cobreixen 6% de la superfície total de Costa d’Ivori.
Cap al nord-est, a la frontera del Burkina Faso, el Parc National de la Comoë (1,15 milió d’hectàrees) és un dels majors parcs de l’Àfrica de l’Oest. Petites muntanyes apareixen regularment i el riu Comoë travessa el parc efectuant amplis meandres. Aquest parc és molt preuat per a la seva fauna de sabana: elefants, hipopòtams, lleons, panteres, búfals, antílops, simis etc… A la frontera ghanesa, sobre el litoral, el Parc National de les illes Eotilé (550 hectàrees) que comprèn la llacuna Abi és consagrat a la investigació, cerca històrica i arqueològica. El Parc National du Banco (3 000 hectàrees), als voltants d’Abidjan, és essencialment a caràcter vegetal i presenta una gran varietat de plantes, d’arbres i de flors. És sobretot interessant per a les seves poques mostres d’arbres tropicals gegants. Més a l’oest, a la regió de Grand-Lahou, el Parc National d’Asagny (19 400 hectàrees) acull els últims ramats d’elefants de Côte d’Ivoire. Al centre, prop del llac Kossou, el Parc National de la Marahoué (101 000 hectàrees) presenta, enmig d’un relleu boscós, la gran fauna del bosc i de les sabanes. Al costat de Yamoussoukro, el Parc d’Abokouamekro (21 000 hectàrees) és el més recent dels parcs. És situat en un entorn verd, delimitat per rius. La seva fauna és encara més rica en la mesura que acull espècies desaparegudes en Côte d’Ivoire com les girafes o els rinoceronts. A l’oest, al cor de les regions muntanyoses, es troba el Parc National de Taï (330 000 hectàrees) i el Parc National del Mont Péko (34 000 hectàrees) amb dels últims boscos primaris de l’Àfrica de l’oest. Una mica més al nord, als voltants de Séguéla, es troba el Parc National del Mont Sangbé (95 000 hectàrees) a la vora del de riu Sassandra.
Komoe i reserva de Buna
Aquesta reserva del nord-oest del país t’ofereix 950 mil hectàrees d’un meravellós paisatge. Les seves aus exòtiques i animals salvatges converteixen al passeig en un verdader safari. Un regne, on el que mana no és l’home. És potser el més turístic dels parcs del país. Està perfectament dissenyat per poder escollir entre un recorregut a peu o un en automòbil. Als seus camins podràs trobar la fauna autòctona i una varietat d’ocells i serps que només allà es reprodueixen. Està ubicat a la sabana, el més semblant a un dels documentals que segurament has vist alguna vegada a la televisió.
Kong
És un importantíssim parc natural. No és únicament el bressol del mític King Kong, és a més el més gran dels parcs nacionals del país. Et dona la possibilitat de recórrer els seus 500 km de pistes transitables en les quals es poden veure lleons i búfals, i les llacunes amab hipopòtams i caimans.
Marahoué
Aquesta terra central és casa d’elefants, simis, cocodrils, búfals i antílops. A pocs llocs del món es pot gaudir d’aquestes meravelloses espècies.
Muntanya Sangbé
A l’oest del riu Sassandra i al nord de Man. Aquesta regió de frondosa vegetació inclou catorze turons amb una alçada superior als mil metres.
Muntanya Peko
Aquest mític parc natural ofereix trenta mil hectàrees a més de mil metres d’alçària. Conegut per la seva flora muntanyosa i una selva tancada que va canviant de paisatge a mesura que un avança
Abokouamekro
Aquest parc és molt proper a la capital de Costa d’Ivori, per la qual cosa és el més accessible. En ell conviuen rinoceronts i girafes. Està travessat pel riu Kan, el que embelleix notablement el seu paisatge i dóna a la seva vegetació l’aigua necessària per ser l’element dominant.
Parc nacional de Tai
Aquest parc tanca en els seus 4.500 km quadrats l’últim bosc tropical de l’Àfrica occidental. El seu entorn ha estat desforestat, per la qual cosa pràcticament és un oasi en la desolació del lloc. És una verdadera llàstima que la incompetència humana hagi portat en aquest extrem la situació d’aquests paradisos terrenals, i que amb això no sols afecta als seus habitants, tant animals com humans, sinó que a més modifica irreversiblement el clima d’aquesta regió i d’altres veïnes, i com a conseqüència a llarg termini, comencen els desastres naturals, ja habituals els últims temps.
Tant en aquest parc com en altres de la regió, els boscos on viuen petites tribus, aquests boscos comunitaris juguen un important paper espiritual i algunes àrees són considerades sagrades durant cerimònies rituals.
L’amenaça principal que avui existeix per a la biodiversitat del parc és la cacera il·legal que alimenta el comerç de carn silvestre. Malgrat que la cacera és oficialment prohibida a la Costa d’Ivori, la matança d’animals dins del parc nacional de Tai és comuna. Com a tots els parcs del país, brigades de guardaparques patrullen de continu els boscos, buscant els caçadors il·legals i les trampes. Aquest parc compta amb una biodiversitat meravellosa.
