Abidjan – Yamoussukro

6820

Abidjan és la ciutat més important de Costa d’Ivori, va ser la capital fins que es va prendre la decisió de portar Yammoussoukro a aquesta categoria, però el cert és que aquesta continua sent el punt de les transaccions comercials i de la vida cultural més activa de tot el país.

La història d’Abidjan comença amb la instal·lació d’un grup de pescadors a la zona costanera del país, assentament que va anar creixent a poc a poc i que va rebre la seva última empenta quan els francesos la van nomenar capital del país. Des de la seva posició de capital va aconseguir la construcció del Canal de Vridi per facilitar el comerç. L’esmentat canal donava a la ciutat una sortida a l’Atlàntic, amb el comerç, l’arribada d’immigrants va resultar imparable, l’amuntegament a la petita ciutat va baixar la seva qualitat de vida, perquè les fonts de treball no eren tantes. Així va començar a sorgir una gran zona marginal que va menjar poc a poc gran part de la ciutat.

El comerç d’Abidjan es basa en l’exportació de productes agrícoles, fustes, cafè i cacau, són els principals articles de comerç, el tema és que dependre de l’agricultura implica estar sotmès a cada canvi climàtic i és aquest factor justament el que va convertir a l’economia de la ciutat en una cosa summament fràgil, encara així el drenatge d’aquesta ciutat és una meravella respecte a la resta dels països africans. El que diferencia a més a Abidjan d’altres ciutats africanes, és el seu aire europeu, els seus estils arquitectònics extravagants i bells, la dimensió dels seus carrers, els colors de la seva gent i es toqui francès la fa refinada i altiva dins del seu context.

Pel port de la ciutat surten els productes i carregaments dels països interiors del continent africà, és per això que la importància del canal ha estat fonamental en el seu desenvolupament. El petroli és un dels productes que més surt pel canal, Costa d’Ivori té una petita refineria a Abidjan, però l’explotació sense control l’ha deixat sense grans resultats.

Malgrat ser una ciutat envoltada d’aigua, Abdijan no posseeix embarcacions turístiques que portin a conèixer el canal ni la costa Atlàntica, tot i així, és una meravellosa ciutat que val la pena ser destí dels viatgers.

Els mesos ideals per visitar la ciutat són entre juny i agost, quan les activitats es multipliquen i la ciutat adopta un to cultural molt interessant. Durant la nit, Abidjan s’encén i els ritmes es barregen als seus carrers per la multiplicitat de discoteques, bars i antres amb xou en viu que es troben a cada racó. La nit en aquesta ciutat és inacabable.

No abunden els llocs d’interès específics a la ciutat, però el sol fet de recórrer-la et meravellarà. Trobaràs alguns dels edificis imprescindibles com el Museu Municipal d’Art Contemporani ubicat a Cocody, un dels barris d’Abidjan, o t’aproparàs als encants francesos que ofereix el barri Plateau. La resta és caminar, caminar, conèixer gent, observar-los o deixar-se portar fins a la Reserva forestal del Parc du Banco per recordar que ets a l’Àfrica, la terra de la vegetació salvatge.

Abdijan et mostrarà els dos extrems, la polarització de la societat, aquest viure en un món conquerit, així a la zona cèntrica veuràs els gratacels enormes i cosmopolites, els vidres d’una ciutat que intenta escapar-se però que reflecteix escenes d’una realitat molt més difícil que la que es percep a primera vista.

Els barris d’immigrants poden resultar summament atractius quant a la diversitat cultural, però no són recomanables, perquè poden resultar un tant hostils i allà es torna a repetir la història de les ciutats que es troben en aquest costat del sistema, en el costat dels que donen sense rebre res a canvi.

Yamoussoukro és la capital de Costa d’Ivori situada al costat del llac de Kossou, embassament artificial construït sobre el riu Bandama. Des de 1983 és la capital administrativa de l’estat en substitució d’Abidjan, situada a 240 km al sud, que continua sent malgrat la ciutat principal i la que concentra l’activitat econòmica del país.

yamousssivor2600

La ciutat tenia  una població estimada de 416.000 habitats, originalment d’ètnia baoulé, si bé actualment conviu a la ciutat gent de procedència molt diversa ja que es troba en una cruïlla de camins.

Yamusukro deu el seu nom a la reina Yamousso, sobirana en temps de la colonització francesa. En aquella època era un petit llogarret (el 1901 només tenia 475 habitants) anomenat N’Gokro i dedicat a l’agricultura. El 1939 la màxima autoritat del poble va passar a ser Félix Houphouët-Boigny, líder de la independència de Costa d’Ivori, que va crear aquí el Sindicat Agrícola Africà. Una vegada nomenat president del nou estat, Houphouët-Boigny va destinar a Yamoussoukro importants inversions econòmiques.

El març de 1983, Yamoussukro es va convertir en la capital política i administrativa de Costa d’Ivori després que ho haguessin estat anteriorment l’últim segle Grand-Bassam (1893), Bingerville (1900) i Abidjan (1933).

El 6 de novembre de 2004, l’aeroport de Yamoussukro va ser atacat per la infanteria francesa després que un avió militar provinent d’allà hagués bombardejat els soldats de la força de pau de l’ONU, a més de diversos objectius controlats pels rebels, amb el resultat de la mort de nou militars francesos i un civil nord-americà. L’atac francès va destruir dos Sukhoi Su-25 de Costa d’Ivori i diversos helicòpters Mil Dc.-24, que constituïen la major part de les forces aèries estatals. Això va provocar un motí contra les tropes franceses després de la incursió contra l’aeroport.

A Yamusukro es troba el que és segurament el lloc de culte cristià més gran de la Terra, i per descomptat l’església més gran de l’Àfrica: la basílica de Nostra Senyora de la Pau, finalment consagrada pel Papa Joan Pau II el 10 de setembre de 1990.

comparativa

yamoussukro-mosque1

També són destacables la presa de Kossou, la Fundació Félix Houphouët-Boigny, la Casa del PDCI-GDR, les diverses escoles de l’Institut Politècnic Félix-Houphouët-Boigny, l’aeroport internacional (amb una mitjana de 600 passatgers i 36 vols el 1995, és l’únic aeroport africà en el qual podria aterrar el Concorde), l’Ajuntament, el temple protestant, la mesquita i el Palau de Convidats.

Anuncis

0 Responses to “Abidjan – Yamoussukro”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




Un fil vermell invisible connecta a aquells que estan destinats a trobar-se, malgrat del temps, del lloc, malgrat de les circumstancies. El fil pot tensar-se o embolicar-se, però mai podrà trencar-se.

tradició oral africana

Benvolgut germà blanc
quan vaig néixer, era negre,
quan vaig créixer, era negre,
quan estic al sol, sóc negre,
quan estic malalt, sóc negre,
quan mori, seré negre.
Mentre que tu, home blanc,
quan vas néixer, eres rosa,
quan vas créixer, eres blanc,
quan tens fred, ets blau,
quan tens por, ets verd,
quan estàs malalt, ets groc,
quan moris, seràs gris.
Llavors, quin de nosaltres dos
és l'home de color?
"Els pares que adopten posen paraules en lloc de cromosomes" Eva Giberti

Línia del temps

21.09.07_ Visita a AAiM i a l'ICAA
15.11.07_ Visita a FADA
12.12.07_ Decisió
05.02.08_ Sol·licitud a l'ICAA
28/29.03.08_ Inici valoració (CI)
10.10.08_ Data del CI positiu
27.10.08_ Rebem CI positiu
19/20.11.08_ Visites a IPI
24.11.08_ Visita a Balbalika
22.01.09_ Signatura amb IPI
Març del 2009_ El nostre expedient marxa cap a Ivori
29.09.09_ El millor dia de la nostra vida 04.01.10_ Comença l'aventura, ja som tres!

Espai Àfrica Catalunya

Categories

Anuncis

%d bloggers like this: