Cap a la Pau

paix

1. Contexte. El cop militar del 19 de setembre de 2002, protagonitzat per tres grups armats Moviment Patriòtic de Côte d’Ivoire (MPCI), Moviment Patriòtic Ivorenc del Gran Oest (MPIGO) i el Moviment per la Justícia i la Pau (MJP) – posteriorment reunificats sota el nom de Forces Nouvelles, sota la direcció de Guilleme Soro –, va suposar un punt d’inflexió i el començament del conflicte, si bé el país havia viscut una successió de cops d’estat des de 1999. Entre les raons de l’alçament esgrimides per aquests grups armats cal destacar la situació de pobresa i marginació en la qual es trobava la part nord del país, concentrant el sud els recursos naturals i les plantacions de cafè i cacau, principals productes d’exportació. Per altra banda, la desmobilització, prevista per a inicis de 2003, de 800 soldats reclutats durant el règim militar del General Gueï en el seu cop d’estat de desembre de 1999, va provocar una sèrie de protestes que també van alimentar la gestació del cop d’estat. El país, com a conseqüència de la crisi, va quedar dividit en dues zones: la zona nord, controlada per les Forces Nouvelles i la sud pel govern, separades per una “zona de confiança” controlada per les Forces Licorne franceses i per la UNOCI (per mandat del CSNU), establerta en el país en l’any 2004. A principis de 2007, el Govern i les Forces Nouvelles van reprendre les converses, dins del nou pla de pau adoptat per Nacions Unides i al març de 2007 es va arribar l’acord de pau de Ouagadougou, que es troba en una fase d’implementació, el que suposa el principi de la fi del conflicte armat.

2. Principals vulneracions dels drets humans durant el conflicte. El rebuig cap a la població immigrada, que constitueix una quarta part de la població del país i especialment la procedent de Burkina Faso, ha augmentat els enfrontaments ètnics i els conflictes respecte a la propietat de la terra entre la població indígena i els agricultors principalment immigrants. Existeix un clima d’impunitat per les violacions de drets humans, perpetrades tant per les FFAA, milícies progubernamentales, com per les Forces Nouvelles. Per la seva banda, tant el Govern com l’oposició han instrumentalitzat els mitjans de comunicació amb la finalitat de divulgar discursos d’odi ètnic, arribant algunes informacions a ser comparades per la OCHA amb els discursos que incitaven als actes de violència en Rwanda. Davant aquesta situació, Nacions Unides va arribar a crear una emissora de ràdio per a pal·liar l’efecte de la propaganda emesa pels altres mitjans. Com a conseqüència de l’acord de pau, el respecte a la llibertat de premsa comença a millorar amb el nou clima polític en el país.
3. La justícia transicional en els acords de pau.
Gener 2003. Acord de Linas- Marcoussis
L’acord de Linas-Marcoussis va ser signat a París al gener de 2003 i va ser afavorit pel govern francès. Aquest acord, que va suposar un primer pas formal per a la creació d’un Govern de reconciliació nacional, reconeix la contribució realitzada pel gran nombre d’estrangers a la riquesa nacional. Altres disposicions relatives a drets humans són les relatives a la tinença de la terra en l’àmbit rural, on es disposa que el Govern proposarà una reforma que millorarà la seguretat en la tinença de les terres, la lliure circulació de persones i de béns, la independència financera dels mitjans de comunicació i la preparació en un termini breu d’un pla de reconstrucció i de desenvolupament d’infraestructures i de reforç de la cohesió social. Respecte a les operacions humanitàries, l’Acord assenyala que el Govern haurà de comprometre’s a facilitar les operacions humanitàries a favor de totes les víctimes del conflicte sobre el conjunt del territori, i sobre la base de l’informe de la Comissió Nacional de Drets Humans, prendrà amidades d’indemnització i de rehabilitació de les víctimes. Quant a la responsabilitat penal per violacions de drets humans, si bé l’acord sol·licita que el Govern de Reconciliació adopti mesures dirigides a la concessió d’amnisties per als militars i els soldats exiliats que han atemptat contra la seguretat de l’Estat, es proposa igualment la creació d’una Comissió Nacional de Drets Humans. Aquest òrgan rep com mandat el de vetllar per la promoció i protecció de drets humans, investigar les vulneracions greus de drets humans i de dret humanitari des del 19 de setembre de 2002, i l’elaboració d’un cens de les mateixes. Mentre l’acord incorpora una altra disposició sobre la necessitat de la independència del poder judicial, paradoxalment s’estableix que sigui el poder executiu, qui decideixi sobre la base de les recomanacions de la Comissió Nacional de Drets Humans, qui haurien de ser processats. Al juny de 2003 es va declarar oficialment la fi del conflicte i el Parlament va aprovar una amnistia per a tots els membres de les FN.

Març 2003. Acord Accra II
L’única disposició de drets humans que incorpora l’acord Accra II, fa referència a l’alliberament immediat de tots els presoners polítics i una crida a totes les forces de cessar les massacres comeses en les seves zones d’operació.

Agost 2004. Acord Accra III
L’acord Accra III assenyala que el restabliment de la pau i de l’estabilitat del país exigeix el respecte a la llei i als drets humans i se sol·licita la immediata posada en funcionament de la Comissió Nacional de Drets Humans. Per altra banda recorda la necessitat de reformar les condicions de elegibilidad del President, contingudes en l’art. 35 de la Constitució

Abril 2005. Acord de Pretòria
L’acord de Pretòria al·ludeix a l’assumpció de responsabilitats per les violacions de drets humans i recorda la necessitat de crear una Comissió Nacional de Drets Humans. A la fi de 2006 se signa l’Acord de Pau de Ouagadougou. L’Acord no inclou cap esment exprés a la situació dels drets humans en el país, el que suposa una reculada pel que fa als acords de pau previs. Aquesta llacuna s’adverteix ja en el preàmbul, on les parts inclouen una declaració de compromís amb la Constitució i amb les Resolucions del Consell de Seguretat de l’ONU, però ometen qualsevol reconeixement del marc normatiu internacional de drets humans i de dret humanitari i del sistema regional africà. Un dels aspectes clau de l’Acord és el procés d’identificació de la població que permeti reconstruir un registre civil i legalitzar la situació administrativa de ciutadans que no ostentaven la nacionalitat ivoriense, malgrat haver nascut en el país. Aquesta situació, causa i conseqüència de discriminació, ha provocat la marginació social i econòmica de la població afectada. Altre aspecte rellevant per als drets humans ho constitueix la clàusula sobre mesures que permetin consolidar la reconciliació nacional, la pau, la seguretat i la llibertat de moviment de persones i béns. Respecte a la llibertat de moviments, l’Acord estableix que les parts elaboraran un programa d’ajuda per al retorn de les persones desplaçades per la guerra orientat a facilitar la seva reintegració social però no crea un òrgan o mecanisme d’urgència. A pesar que l’Acord consta d’un cronograma que inclou terminis de temps, no incorpora una data per al retorn dels desplaçats ni inclou cap disposició sobre el dret a l’accés a la terra i el dret a l’habitatge, qüestió d’especial rellevància per al retorn dels desplaçats interns.

Març 2007. Acord de Ouagadougou
L’acord entre el President ivorienc Laurent Gbagbo i el líder les FN, Guillaume Soro, estipula la creació d’un nou govern de transició amb un repartiment equitatiu del poder i estableix una nova llei d’amnistia que abasta el període entre el 17 de setembre de 2000 i la data d’entrada en vigor de l’acord, excloent de la mateixa als crims de guerra i contra la humanitat, així com els delictes econòmics. Setmanes més tard el President dicta el decret que estableix l’amnistia.

Anuncis

0 Responses to “Cap a la Pau”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




Un fil vermell invisible connecta a aquells que estan destinats a trobar-se, malgrat del temps, del lloc, malgrat de les circumstancies. El fil pot tensar-se o embolicar-se, però mai podrà trencar-se.

tradició oral africana

Benvolgut germà blanc
quan vaig néixer, era negre,
quan vaig créixer, era negre,
quan estic al sol, sóc negre,
quan estic malalt, sóc negre,
quan mori, seré negre.
Mentre que tu, home blanc,
quan vas néixer, eres rosa,
quan vas créixer, eres blanc,
quan tens fred, ets blau,
quan tens por, ets verd,
quan estàs malalt, ets groc,
quan moris, seràs gris.
Llavors, quin de nosaltres dos
és l'home de color?
"Els pares que adopten posen paraules en lloc de cromosomes" Eva Giberti

Línia del temps

21.09.07_ Visita a AAiM i a l'ICAA
15.11.07_ Visita a FADA
12.12.07_ Decisió
05.02.08_ Sol·licitud a l'ICAA
28/29.03.08_ Inici valoració (CI)
10.10.08_ Data del CI positiu
27.10.08_ Rebem CI positiu
19/20.11.08_ Visites a IPI
24.11.08_ Visita a Balbalika
22.01.09_ Signatura amb IPI
Març del 2009_ El nostre expedient marxa cap a Ivori
29.09.09_ El millor dia de la nostra vida 04.01.10_ Comença l'aventura, ja som tres!

Espai Àfrica Catalunya

Categories

Anuncis

%d bloggers like this: